Títol: Moorland Elegies
Autor: Tõnu Kõrvits
Intèrprets: Estonian Philharmonic Chamber Choir
Tallin Chamber Orchestra
Direcció: Risto Joost
Segell discogràfic: Ondine

 

Delicats com sempre. De veus exquisides i escrupolosos amb la partitura.
L’Estonian Philharmonic Chamber Choir, una de les formacions corals més distingides d’Europa, ha enregistrat per al segell Ondine, Moorland Elegies del compositor estonià Tõnu Kõrvits. Nou moviments musicals en què l’autor utilitza poemes farcits de referències a la naturalesa, boires i misteri, i discretes complicitats amb la solitud. Són poemes d’Emily Brontë.

Títols com Come, Walk Xith Me, Silent is the house o Month After Month, per posar tres exemples, constitueixen aquest cicle de cançons per a cor de veus mixtes i orquestra de corda. Es tracta d’un material impressionant que ens permet conèixer a fons el poder d’abstracció i contemplació de Kõrvits; utilitza breus melodies que s’encadenen per afermar una harmonia de profunditats anímiques. Les veus del cor estonià expandeixen, amb contrastos emocionals, tota la seva saviesa musical. Acompanyats per l’Orquestra de Càmera de Tallin, reprodueixen junts els efectes del contacte de l’ésser humà amb la natura, amb alegria i tristesa, amb força i vulnerabilitat. Exhibeixen la mirada fosca dels testimonis de la nit que freguen subtilment les cordes d’una orquestra que expressa amb la música de Kõrvits les subtileses de l’ànima de la poeta anglesa.

En l’obra de Tõnu Kõrvits, Moorland Elegies, hi ha l’evidència que tot allò que pugui dir Emily Brontë ho ha de dir amb música. L’elogiosa i destacadíssima interpretació del cor i l’orquestra -significatives de la música estoniana- va acompanyada d’una maximització expressiva del llenguatge musical i poètic de Kõrvits i Brontë. Un llenguatge sincer, plaent, sobre les coses, els fets i la natura. Una tendència a la introspecció davant dels corrents del món que ens distreuen i ens prenen la nostra atenció. De la mateixa manera, la direcció exigent i detallista de Risto Joost ens remet al llenguatge personalíssim Tõnu Kõrvits.

 

 

Moorland Elegies