{"id":13090,"date":"2018-01-29T08:56:47","date_gmt":"2018-01-29T06:56:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.epcc.ee\/2018\/01\/schnittke-psalms-repentance\/"},"modified":"2018-02-02T13:36:12","modified_gmt":"2018-02-02T11:36:12","slug":"schnittke-psalms-repentance","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.epcc.ee\/en\/2018\/01\/schnittke-psalms-repentance\/","title":{"rendered":"Schnittke. Psalms of Repentance"},"content":{"rendered":"

T\u00edtol<\/strong>:<\/strong>\u00a0Choral Works
\nAutors:\u00a0<\/strong>Alfred Schnittke, Arvo P\u00e4rt
\nInt\u00e8rprets:<\/strong>\u00a0Estonian Philharmonic Chamber Choir
\nDirecci\u00f3:<\/strong>\u00a0Kaspars Putnins
\nSegell discogr\u00e0fic:\u00a0<\/strong>BIS
\n\"\"<\/a>Tant Alfred Schnittke com Arvo P\u00e4rt van viure amb preocupaci\u00f3 i incertesa els esdeveniments pol\u00edtics, socials i culturals que van marcar el darrers decennis abans de la caiguda de la URSS.
\nAquest compacte est\u00e0 concebut, doncs, com dues petites retrospectives de dos compositors, l\u2019un cat\u00f2lic i l\u2019altre luter\u00e0, que van compondre obres sacres quan, als anys setanta del segle passat, les restriccions religioses es van comen\u00e7ar a relaxar a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.
\nEn el llenguatge d\u2019ambd\u00f3s compositors afloren l\u2019elegant simplicitat i una bellesa interior que ens apropa al m\u00f3n de les renuncies.
\nEls\u00a0Psalms of Repentance<\/em>\u00a0(1988) reflecteixen la tradici\u00f3 bizantina del cant coral\u00a0a capella:\u00a0<\/em>les melodies es mouen per tons. Cal precisar que els textos que utilitza Schnittke s\u00f3n religiosos per\u00f2 no lit\u00fargics i manifesten de manera abstracte el concepte del pecat original i la recerca de la redempci\u00f3. En efecte, s\u00f3n psalms de redempci\u00f3.
\nAlfred Schnittke sempre es va interessar per la tradici\u00f3. En el terreny musical, tamb\u00e9. Nom\u00e9s cal escoltar, per exemple, la seva primera obra, el\u00a0Concerto grosso n\u00fam. 1<\/em>, on posa en relleu les relacions entre la tradici\u00f3 barroca i el llenguatge avantguardista. En els\u00a0Psalms of Repentance<\/em>, hi trobem tamb\u00e9 l\u2019anhel de relacionar el cant de la lit\u00fargia ortodoxa amb el seu propi llenguatge. Els ritmes del text antic es transformen, per mitj\u00e0 de complexes asimetries, en un entramat de canvis m\u00e8trics, servint-se de complexes hemioles. Impressiona molt el moviment final a\u00a0boca closa<\/em>; un efecte que desfigura clarament la for\u00e7a de la paraula. No solament aix\u00f2. La nota Re, en un registre greu, pivotant el darrer moviment, \u00e9s una refer\u00e8ncia a la tonalitat de Re major que J.S. Bach va fer servir en el seu Gloria de la\u00a0Missa en Si menor.\u00a0<\/em>
\nEl\u00a0Magnificat\u00a0<\/em>i el\u00a0Nunc dimittis\u00a0<\/em>d\u2019Arvo P\u00e4rt, a l\u2019igual que els\u00a0Psalms of Repentance,<\/em>\u00a0son dues obres religioses d\u2019estil quasi lit\u00fargic. P\u00e4rt va compondre el\u00a0Magn\u00edficat<\/em>\u00a0l\u2019any 1989. El text prov\u00e9 de l\u2019evangeli de sant Lluc (1:46-55). En aquesta obra, \u00e9s la nota Do incessant qui dona suport a l\u00ednia mel\u00f2dica dels versets.
\nEl\u00a0Nunc dimittis\u00a0<\/em>va ser un enc\u00e0rrec del cor de la Catedral de Santa Maria d\u2019Edimburg. Es va estrenar al Festival de la ciutat escocesa l\u2019estiu del 2001, sota la direcci\u00f3 de Matthew Owens.
\nKaspars Putnins, amb les encisadores veus de l\u2019Estonian Philharmonic Chamber Choir, ens encamina cap a una reflexi\u00f3 auditiva que recupera la sobrietat expressiva. Aquestes l\u00ednies sonores perfectes i severes que interpreten les veus del cor d\u2019Est\u00f2nia vibren transfigurades per l\u2019emoci\u00f3 d\u2019aquells que percebem la m\u00fasica com una acc\u00e9s a un coneixement m\u00e9s profund dels misteris de la vida.<\/p>\n

 <\/p>\n

Choral Works<\/a><\/p><\/blockquote>\n