Títol: Requiem
Autor: Cyrillus Kreek, Tõnu Kõrvitsa
Intèrprets: Eesti Filharmoonia Kammerkoor
Estonian Philharmonic Chamber Choir
Tallinn Chamber Orchestra
Direcció: Tõnu Kaljuste
Segell discogràfic: Sandhaus-Studios
Kreek-Requiem, Cyrillus Kreek (1889-1962), un dels compositors més significatius d’Estònia, va compondre el Requiem, en homenatge al seu amic Peeter Süda (1883 -1921), en la dècada dels anys 20, entre 1925 i 1927.
Kreek va estudiar trombó i composició al Conservatori de Sant Petersburg; un cop acabats els estudis retornà al seu país natal on desenvolupà una fèrtil activitat docent. Vers el 1909, es va entusiasmar a fer recerca i començà a recollir himnes populars i cançons espirituals; en definitiva, arreplegar tot allò que enriquís el fons musical d’Estònia. La base del seu treball va ser la cançó popular, com ho va ser, també, per a Bela Bartok (1881-1945) i Zoltan Kodaly (1882-1967) a Hongria. Cal fer una especial referència a Kreek perquè va ser el primer a gravar música tradicional en un fonògraf. De tot això, podem deduir que el compositor estonià era un jove romàntic, molt enamorat de la música, amb un cert temperament melancòlic -es nota molt la influència de la música ortodoxa – que es va dedicar a allò que tan desitjava. Tot i que va escriure en una àmplia varietat de gèneres, el més destacable són les seves obres corals.
El Requiem, cantat en estonià i traduït a l’anglès a les notes del disc, es sumptuós, ple de detalls tímbrics. El cor, les excel·lents veus de l’Estonian Philharmonic Chamber Choir, té una comesa exigent que resol de manera persuasiva, especialment en els breus moviments de gran intimitat sonora sustentades per l’orgue i les campanes com, per exemple, en l’Introitus, i molt més concloent en el moviment més expansiu del Recordare, acompanyats pel precís metall de la Tallinn Chamber Orchestra.
S’inclouen en aquesta gravació, els vuit moviments de l’obra coral i corda Kreek’s Notebook del compositor Tõnu Kõrvitsa (1969), basada en una col·lecció de melodies folklòriques d’Estònia. Són destacables les complexes textures harmòniques que dibuixen una atmosfera dramàtica.
Tõnu Kaljuste treballa incansablement per revelar l’esperit de la música, fosca i sensual, de Kõrvitsa. Els recursos expressius, fluids i elegants, amb què compta són immensos: el cor i l’orquestra estonianes, segons la nostra modesta opinió, mereixen la màxima qualificació musical